Dia internashonal di diabétis

Dia 14 di novèmber ta Dia Mundial di Diabétis. E tema di e aña aki ta “famia i diabétis. Minister di Salú, Medioambiente i Naturalesa por mira bek ku satisfakshon riba e seshon organisá pa su kabinete pa konsientisa i eduká e ambtenarnan den forti  i besindario.

Minister ta pensa ku ta e hendenan ku bo ta pasa diariamente huntu kune bo mester konsientisá. Asina nan por konsientisá nan grupo rondo di nan. E lema di e aña aki ta: famia i diabetes.

Si nos mira e lema di e aña aki e organisashon di awe mainta den forti a sirbi net pa konsietisá tur hende ku nos mester kuida huntu. Si bo famia tin diabetes esaki por splika bo situashon di diabetes. Bo mester kontrolá mas regular teniendo kuenta ku bo ta un grupo di risikó, paso tin diabetes den famia. Diabétis 2 ta e tipo di diabétis ku mas nos ta mira den nos komunidat. Diabétis ta subi e riesgo pa malesa di kurason, e sistema vaskular, pèrdida di bista, pèrdida di pia i hasta dialises. Nos ta mira ku serka hende muhé e riesgo ta mas grandi pa haña e malesa diabétis. P’esei tambe ta duna mas atenshon na salú di hende muhé.   Mas e hende muhé kuida pa evitá e malesa aki, mas grandi e efekto riba salú lo ta. Paso su famia tambe lo bira konsiente ku nan mester kuida nan salú. Nos ta mira ku e tendensha di malu di suku serka adulto na aña 2017 ta  8%. Ainda e ta haltu maske ku el a baha den komparashon ku añanan anterior.

Awe a dedika na pone atenshon na esnan ku tin famia ku malu di suku, moveshon i kon kome pa prevení. Nos konsehero di moveshon a organisá seshon di moveshon, kon move ora bo ta sintá tras di bo lesenar. Esaki ta algu ku por yuda huntu ku un dieta balansá pa kada hende mes por kuida nan salú. Minister Camelia -Römer ta mustra ku tur hende mester bira mas konsiente di kon biba salú pa nan por mehorá nan kalidat di bida. Minister a indiká ku e meta i reto mas grandi pe ta pa kambia nos manera di mira salú, produktonan saludabel i kon anda ku nan. Awor ta e momento pa nos kumpli ku nos mes i kuida i tambe kuida bo famia. Esaki ta den kuadro di e vishon di “wellness”.

E aktividat di awe mainta ku a dura dos ora, tabatin 72 persona ku aprtisipá di kual 11 no a registrá. Tabatin 38 hende muhé i 23 hende hὸmber. E edat tabata entre 18 pa 67 i 31 perona tin diabetes den nan famia. Esakinan ta e personanan ku a haña konseho pa kontrolá. Tabatin 7 hende ku nan ta net bira e rant ku ta tolerabel i nan a haña konseho pa bai e kurso baskió na Sokusi. Tabatin 12 persona ku nan preshon ta muchu haltu.

Minister Camelia -Römer ta deseá tur hende un dia di reflekshon riba nan salu, ku deseo pa ban kuida nos mes i nos hendenan mas mihó kontra malesa di diabétis. Prevení ta mihó ku kura.