drs. Mervin Wyatt-Ras: Dia internacional di hende muhe 2021 tin como tema skohe pa desafio

Parlamentario, drs. Mervin Wyatt-Ras ta felicita tur ser femenino y nan famia ariba dia internacional di hende muhe. Ariba e dia aki ta celebra e lucha, logronan y retonan pa derecho igual di hende muher. 

Dia internacional di hende muher a ser organisa ya caba desde anja 1909 na New York. Despues di esaki delegadonan di Alemania Clara Zetkin, Kate Duncker y Paula Thiede a propone durante conferencia di e organisacion Socialista Internacional pa organisa un Dia Special di Hende Muhe anualmente. 

Na anja 1975 Nacionnan Uni a cuminsa celebra dia internacional di hende muhe den e anja special dedica na e ser femenino.
Mundialmente por bisa aunke tin cambionan positivo legislativo como laboral y den posicionnan cu hende muher ta ehecuta, tog tin retonan mundial. P.e. te ainda mundialmente tin 132 miyon di mucha muhe cu no ta bai skol, tin 12 miyon mucha muhe cu ta casa prome cu 18 anja (child brides) y 1 di cada 5 mucha muhe tabatin experencia cu violencia sexual. 

Logronan local ta entre otro cambio di leynan pa hende muher por vota y mas pago igual, leynan pa proteccion contra di abuso sexual y ley di verlof ora di embaraso y parto. A bira posibel pa mas mucha muher por studia na univerdidad y por ocupa diferente posicion cu antes tabata ser ocupa solamente pa hende homber, manera e.o. docente/profesor, polis, militar, marina, empresario, contratista, dokter, hues, procurado general, politico, parlamentario, presidente of hefe di diferente entidad y instancia. 
Nos partido por ta orguyoso di tin politiconan femenino riba lista, ministernan, parlamentarionan, presidente di parlamento. Un digno primera dama y a nombra alabes un gobernado interino femenino.

Por constata sinembargo cu aunke tin hopi cambio tanto legislativo como den funcionnan ta keda cu mester mas. Mester cu hende muher tin mas salario igual pa e mesun trabou cu hende homber. Mester cu mucha muhernan ta caba skol y tin un diploma di skol secundario y di universidad. Mester mas proteccion pa mucha muher y hende muher contra di violencia y abuso sexual. Mester sigui traha na cambio di mentalidad den cual e hende muher ta ser respeta den tur sentido di palabra. Mester sigui traha pa hende homber por asumi mas responsabilidad pa cu su yiunan y su famia. Educacion na cas mester ser carga dor di ambos mayor. 
Tur esakinan ta cambionan necesario. Mundialmente tema di e anja aki pa loke ta dia internacional di hende muhe ta “skohe pa desafio”. 

Segun Wyatt-Ras: “Ami, abo, nos tur, mester considera cambio como un desafio”.
Nos mester skohe pa desafia stereotipo cu mucha muher ta bunita so, keto, gusta yora y ta sweet. Mucha muher y hende muher por hopi mas cu esey. 
Hende muher mester lanta para enves di sinta. 
Hende muher mester papia cu bos halto enves di ta silencioso cu un smile nervioso.
Hende muher mester traha cana bai padilanti enbes di keda skondi den huki patras. Hunto cu sernan masculino lo por logra un sociedad mas inclusivo den cual tin derecho igual pa hende homber y hende muhe sin discriminacion algun.